Millorem la qualitat de vida
de les persones i el medi on habitem
< Tornar al llistat

2012 - 8 de novembre


El dijous 8 de novembre el Sr. ROQUE GISTAU, president de: Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento (AEAS), Asociación de Ingenieros de Caminos Canales y Puertos i va ser-ho de l’Expo Saragossa-2008 , i reconegut expert en els aspectes tècnics de la planificació hidrològica, amb visió de futur sobre la gestió de l’aigua per a aquest segle, va pronunciar la conferència:

“LA PLANIFICACIÓ HIDROLÒGICA.
La futura gestió de l’aigua en el segle XXI”.


L’acte, presidit pel Sr. Jaume Roca, vice-president de Fundació Mina d’Aigües de Terrassa, i Sr. Marià Galí, President de Mina Pública d’Aigües de Terrassa, va comptar en aquesta ocasió amb una nodrida assistència de directius i alts representants de empreses del sector. Es va omplir, un cop més, la sala Fòrum del Diari de Terrassa.

Excusant la presència de l’Il•lm. Sr. Pere Navarro en tant que president de Fundació Mina, en les presentacions, Jaume Roca i Marià Galí van destacar, a banda de l’extens currículum del conferenciant, l’entorn i context en que es duia a terme aquesta conferència, al trobar-se Mina Pública d’Aigües de Terrassa celebrant en el seu 170è aniversari i, Terrassa, commemorant el 50è aniversari de les tràgiques riuades del 1962, tractant novament la temàtica de la gestió de l’aigua, tal i com va fer el 2006, la llavors Ministra de Medi Ambient, Excma. Sra. Cristina Narbona, en la tercera conferència d’aquest cicle.

El Sr. Gistau va iniciar la seva amena intervenció, fent menció de les paraules de Paul Kennedy, (historiador britànic, especialitzat en les relacions internacionals i en les lluites i equilibri entre les potencies mundials) que “d’aquí al 2050 l’escassetat futura de l’aigua constitueix la major amenaça per a la seguretat dels humans ”. Va fer un repàs del panorama mundial pel que fa a les mancances de la gestió actual i dels desequilibris que afecten a diferents àrees de la població mundial, pel que fa a ritmes de creixement, rendes per càpita i accés a l’aigua potable i al sanejament, on hi ha 900 milions de persones sense accés a l’aigua potable i 2.600 milions sense serveis bàsics de sanejament. Dels reptes als que ens enfrontem, el primer ha de ser l’abastiment a la població, abans que a la industria i especialment al regadiu, al que va assenyalar com a principal consumidor, el 75%, en moltes ocasions en excés. Referent a la preocupant evolució del recurs aigua, donada l’expansió de la demanda i aguditzada pel canvi climàtic i per la seva major irregularitat en les precipitacions, va destacar que si bé avui dia, amb la població actual existeix un dèficit del 7% en la disponibilitat d’aigua, de cara al 2030, amb la mateixa disponibilitat del recurs, el dèficit es situarà en un preocupant i inassolible 40%. Per a resoldre aquests reptes, es fa necessari un canvi total en els mitjans tradicionals de gestió, amb la participació dels poder públics, usuaris, organitzacions cíviques i sector privat.

És necessari millorar i molt la gestió i l’eficiència dels sistemes de regadiu agrícola actuals, i només haurien de fer-se de nous aquells que puguin pagar el cost real. Front a la demanda del sector agrari (75%), va situar la demanda urbana, amb el 15% com a prioritària i, tot i que sanitàriament l’aigua és, amb diferència, el producte sotmès a més controls, seria convenient promoure un ens regulador, interlocutor del sector, que possibilités la garantia de qualitat dels serveis prestats, la recuperació de costos i l’aplicació d’excepcions quantificades i la promoció i regulació de la participació privada.

Referent al preu de l’aigua, situa la mitjana de l’Estat Espanyol en els últims llocs dels països més grans d’Europa, tot significant la seva baixa incidència en la renda familiar. A més, la complexitat política de l’increment de tarifes, dificulta la seva eficiència i bona gestió, destacant que caldria fer un exercici de transparència i comunicació per tal d’explicar als usuaris el perquè dels preus d’aquest recurs, que en tot cas s’haurien d’adequar al cost real.

Va concloure que, al sector li manca principalment unitat d’acció i suport institucional, sense que hagin de ser subvencions.

Veure vídeo

Srs. Galí, Roca i Gistau (dreta a esquerra)

Srs. Galí, Roca i Gistau (dreta a esquerra)