Millorem la qualitat de vida
de les persones i el medi on habitem
< Tornar al llistat

MINA lliura el seu fons documental a la ciutat

Mina, Aigües de Terrassa i l’Ajuntament han fet avui efectiva la cessió del fons documental de Mina a la ciutat. Amb aquesta cessió, Mina facilita l’accés i posa a disposició de tots els ciutadans aquests documents de gran importància històrica per a Terrassa. 

El fons històric que ara se cedeix comprèn el primer segle de vida de Mina, Aigües de Terrassa i fa visible no només la trajectòria d’aquesta empresa centenària, sinó també la història de l’abastament d’aigua de la ciutat, dos camins que sempre han anant junts.
 
Entre moltes altres fites, el fons històric recull la trajectòria de Mina des de la constitució de la Societat al 1842 fins a l’adaptació a la Llei de Societats Anònimes i la portada d’aigües del Llobregat, que va contribuir a modernitzar definitivament l’abastament d’aigua a Terrassa.
 
 
La importància del fons documental de Mina
 
La història i l’evolució de Mina, Aigües de Terrassa està molt vinculada al desenvolupament de  la ciutat, tal i com reflecteix el seu fons documental. Gràcies a les diverses actuacions arxivístiques que Mina ha portat a terme, la documentació històrica s’ha conservat en la mateixa empresa.
 
Donat que no hi ha cap norma que obligui a les empreses a crear i mantenir centres d’arxiu, en la història industrial de Terrassa són pocs els exemples d’empreses centenàries que hagin organitzat el seu arxiu. A més a més, al llarg dels anys, no hi ha notícia d’accidents ni eliminacions que hagin afectat la conservació del fons. 
 
El fons històric conté els projectes tècnics i plànols de les mines, el pantà de la Xuriguera, els repartidors i la xarxa de distribució així com les actes de la Junta de Govern i Junta d’Accionistes, les memòries de l‘empresa, els registres d’accionistes, la comptabilitat, la correspondència i els registres de tenedors d’aigua.  
 
Una empresa lligada a la història de la ciutat
 
El 14 de març de 1841 un grup de terrassencs es va reunir per primera vegada amb l’alcalde a l’Ajuntament per acordar la manera de construir una mina pública. Just un any després es va constituir legalment la Sociedad de la Mina Pública de Aguas de la Villa de Tarrasa, amb un capital social de 400.000 rals repartits en 400 accions. L’Ajuntament va cedir la propietat i els drets de buscar aigua a la nova societat.
 
En la fase inicial, les actuacions de Mina es van centrar en la construcció de les mines per aconseguir el subministrament d’aigua per a la ciutat, la construcció de les canalitzacions que subministraven aigua a la xarxa de repartidors o plumeros des d’on es distribuïen l’aigua i la construcció de les fàbriques que aprofitaven les canalitzacions de l’aigua per la ciutat per, mitjançant uns dalts d’aigua, generar energia per a la indústria. El desenvolupament d’altres fonts d’energia va fer desaparèixer aquesta darrera activitat.
 
Al 1877, amb l’atorgament del títol de ciutat a Terrassa, la societat va eliminar la paraula villa del seu nom per passar a anomenar-se Sociedad de la Mina Pública de Aguas de Tarrasa.
 
La creixent demanda industrial i de la població de Terrassa va fer necessària la cerca de noves fonts d’abastament d’aigua. Així, es va construir el pantà de la Xuriguera, amb un alt cost que va contribuir a la suspensió de pagaments a Mina, l’any 1910. Els 3.000 m3/dia que aportaven el pantà i les mines als anys vint del segle XX van tornar a ser insuficients davant el gran desenvolupament de Terrassa, amb unes necessitats d’aigua que es van xifrar en 12.000m3, segons un estudi encarregat per Mina i l’Ajuntament. Després de buscar nombroses solucions, es van portar a terme els primers projectes de portada d’aigües del riu Llobregat. El 1934, l’Ajuntament va aconseguir la primera concessió per extreure 4.000 m3 d’aigua del Llobregat per abastir la ciutat.
 
Portada d’aigües del Llobregat
 
Durant la Guerra Civil, Mina va ser col·lectivitzada i, no és fins acabada la guerra que  es va reprendre el projecte de portada d’aigües del Llobregat, que es va iniciar el 1943.
 
Des dels anys 40 fins als anys 70 es van construir les infraestructures bàsiques per a l’arribada de l’aigua del Llobregat: es van fer tres canonades d’Abrera a Terrassa, les estacions de Can Boada –el principal dipòsit recentment restaurat- i Can Poal, la seva interconnexió i les estacions de sobreelevació per portar l’aigua a la zona nord de la ciutat i a Matadepera.
 
Donades les restriccions d’aigua que patia la població, l’Ajuntament i Mina van construir la planta de tractament d’aigües superficials que permetia captar l’aigua directament del riu Llobregat. La concessió de cabal d’extracció d’aigua es va incrementar fins els 56.000 m3 diaris. Les riuades de 1962 van esfondrar una part de les mines, pel qual l’abastament es va focalitzar principalment en l’aigua del Llobregat.

És fins al detall sobre l’inici d’aquest important i cabdal projecte per a la ciutat, la portada d’aigües del riu Llobregat, on arriba la documentació històrica que avui s’ha lliurat a la ciutat.

Srs. Soler, Aguado i Galí en l'acte de cessió

Srs. Soler, Aguado i Galí en l'acte de cessió

Visitant 'exposició dels documents lliurats

Visitant 'exposició dels documents lliurats